A Catalunya, l’amazic representa la tercera comunitat lingüística i calen eines que afavoreixin l’acostament i, a la vegada, la integració. Els autors han anat més enllà de la confecció d’un diccionari bilingüe i s’han endinsat en l’estandardització i la normativització de l’amazic, encara en procés de normalització, dificultada pel vast àmbit geogràfic del seu domini lingüístic. El diccionari, que conté un tractat gramatical extens, va ser publicat en paper el desembre de 2015 per Llibres de l’índex. En veure la bona acollida obtinguda no solament a casa nostra sinó també als països d’origen i com es revelava com una eina no ja útil, sinó imprescindible, ara, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, el PEN Català —que junt amb l’OCLA foren els instigadors del diccionari—, n’ha assumit la digitalització, per tal que el diccionari pugui ser consultable en línia i pugui arribar a tota la comunitat amaziga.

Som conscients que les obres importants són sempre col·lectives. Aquesta ho és i per això volem agrair l’esforç i la capacitat de tothom qui l’ha fet possible.

Ester Franquesa                                                           Carme Arenas
Directora general de Política Lingüística                Presidenta PEN Català

Realment, que la llengua amaziga continuï transmetent-se vivaçment de pares a fills és l’indicador més inequívoc de la voluntat d’un poble de no renunciar a la seva dignitat. Per tots ells, tant els pares, que són els qui han mantingut viva la flama de la llengua després de segles de minorització, com els fills, que són els qui han de culminar l’ardu procés de normalització lingüística, cobra sentit la nostra tasca. Alhora, que el primer diccionari estàndard del conjunt del diasistema amazic septentrional es publiqui a Catalunya és també indicador de l’acollença del poble català, sensible a la identitat d’un altre poble, l’amazic, estigmatitzat dellà de la Mediterrània i generalment ignorat deçà.

Per a la realització del Diccionari català-amazic / amazic-català hem comptat amb la col·laboració de diversos contribuïdors, entre els quals no ens podem estar de citar Hassan Akioud (originari dels Actukn) per a dades de taixelhit i per a l’onomàstica, així com també per a les gestions editorials, Aziz Baha (originari dels Ayt Mrɣad) per a dades de tamazight, Said Bobouh (originari dels Ayt Uryaɣl) per a dades rifenyes i de vocabulari científic de base grecollatina i Carles Castellanos, instigador principal del projecte, per la seva clarivident proposta de model d’estandardització composicional plural aplicat a l’amazic, un model que en el present diccionari ha estat dut fins a les últimes conseqüències.

El suport del PEN Català, especialment de la mà de la seva presidenta, Carme Arenas, ha estat imprescindible perquè el diccionari veiés la llum. El fons bibliogràfic de l’Observatori Català de la Llengua Amaziga (OCLA) ens ha ajudat a completar les eines lexicogràfiques necessàries. La Casa Amaziga de Catalunya ha estat sempre amatent a col·laborar en un projecte especialment concernit pels anhels i els neguits de les famílies catalanoamazigues. L’aportació i els consells de Kaissa Ould-Braham (originària de l’Alta Cabília) i d’Abdallah Ihmadi (originari dels Ayt Ɛṭṭa) ens han resultat molt valuosos. La tasca esmerçada per Josep Maria Orteu, director de Llibres de l’Índex, i per Roger Castillejo, tècnic d’edició, perquè la qualitat de l’edició fos òptima ha estat decisiva perquè el volum publicat inicialment en paper sigui objecte d’una publicació digital.

El diccionari en línia, que permetrà no solament un accés immediat a les dades lexicogràfiques des de qualsevol giny electrònic en qualsevol racó del món sinó també una major facilitat i eficàcia en les cerques, és molt més que la versió digital del diccionari en paper, atès que conté il·lustracions dels conceptes més característics de la cultura amaziga i és esmenable, ampliable i actualitzable de manera permanent. Les gestions de la Carme Arenas i del PEN Català en el seu cojunt, un cop més, han estat el desllorigador del projecte. Els dissenyadors informàtics de Bisgràfic, particularment en Toni Mateo, són els responsables de la qualitat de la usabilitat, la rapidesa i el disseny gràfic del web del diccionari. En Hicham Essahil, la Irene Teixidor i en Hassan Benamara han aplegat, cadascú des del seu àmbit, un bon esplet de fotografies que il·lustren nocions característiques de la cultura material amaziga, especialment en els camps semàntics de la gastronomia, la fitonímia, les festes, les tradicions, els vestits, la música i altres fets culturals en general. A la feixuga tasca d’introducció de continguts al gestor informàtic del diccionari digital hi han contribuït la Sara Serrano (coordinadora, a més a més, de les tasques de digitalització del diccionari), la Marta Barberan i l’Ali Ait Yahya.

Finalment, ens hem sentit agombolats durant aquests anys per tot d’amics que esperaven amb il·lusió l’aparició d’aquest diccionari. I, si bé som ben conscients que encara és llarg el camí a recórrer, esperem que no quedaran decebuts.

C.M. i S.Z.

Sabadell / Olot, 27 de maig de 2017

El model d’estandardització és composicional plural, és a dir que inclou en l’estàndard la variació dels dos grups dialectals principals de l’amazic septentrional: el dels dialectes no zenates (taixelhit, tamazight, cabilenc) i el dels zenates (rifeny, xaui, mozabita-wargli, figuiguià), marcats mitjançant un còmode sistema d’abreviatures.

És el primer diccionari estàndard del conjunt del diasistema amazic septentrional, atès que l’amazic és una llengua en procés d’estandardització. Per aquesta raó, les solucions adoptades pretenen ser una contribució a una tasca encara en construcció.

La selecció i la codificació lèxica es basen, d’una banda, en l’anàlisi comparativa de dotzenes de diccionaris i repertoris lexicogràfics descriptius dels diferents dialectes i parlars amazics i, d’altra banda, en una revisió crítica dels lèxics i vocabularis estandarditzadors que han estat proposats fins ara.

Conté unes 20.000 entrades a la part català-amazic i unes 4.000 arrels a la part amazic-català, que recullen bàsicament el lèxic general, per bé que també incideix d’una manera especial en el vocabulari de l’educació i dels mitjans de comunicació, a fi d’atendre les necessitats educatives de les classes d’amazic que s’imparteixen a Catalunya, on l’amazic és, després del català i el castellà, la tercera llengua més parlada.

Els mots amazics són notats primerament en alfabet tifinag (l’ecriptura pròpia de l’amazic) amb una transliteració en alfabet llatí a continuació que facilita l’accés al diccionari als usuaris no que no estiguin familiaritzats amb el tifinag.

Aporta la flexió dels noms i la conjugació del verbs, així com també exemples d’ús que permeten una aplicació correcta dels règims verbals i dels elements gramaticals. És, per tant, un diccionari eminentment pràctic.

És igualment útil per als qui vulguin accedir a l’amazic des del català com per als qui vulguin accedir al català des de l’amazic. Per ambdues raons, esdevindrà una eina imprescindible per als traductors.

Conté un teclat tifinag desplegable que permet fer cerques des de l’amazic amb total immediatesa i eficàcia. Les cerques des del català són igualment ràpides i eficaces. Hi són indicades no solament les entrades del mot de cerca sinó també totes les ocurrències en altres entrades.

Està acompanyat per un compendi de gramàtica amaziga amb indicacions precises de fonètica, fonologia, escriptura, morfologia i sintaxi que satisfaran, d’una banda, professors, estudiants, traductors i escriptors, i, d’altra banda, lingüistes i estudiosos de la realitat nord-africana.

Els lingüistes i altres especialistes apreciaran igualment, en el cos del diccionari, la indicació de formes cognades en tuareg i en dialectes orientals (de Líbia i Egipte) i occidentals (de Mauritània), de les llengües dadores dels manlleus (àrab, francès, llatí, púnic, grec, etc.) i de les formes i accepcions neològiques.

Es clou amb un apèndix onomàstic de més de 1.000 topònims, més de 1.000 antropònims i prop de 200 etnònims.